Fem Circ! Fem Cultura!

PARC DEL FÒRUM DE BARCELONA
Moll de la Vela, 2 08930 Sant Adrià del Besós
Telf. (+34) 93 356 09 31 •info@apcc.cat

ombra
Ets a: Portada > Notícies del circ > Les artistes dones tenen menys presència en les companyies de circ amb més facturació

Notícies del circ

<< Altres notícies APCC

Les artistes dones tenen menys presència en les companyies de circ amb més facturació

L’APCC elabora des el 2012 una Enquesta de Companyies de circ a partir de les dades aportades pels i les artistes catalans.

Les artistes dones són menys nombroses en el món del circ, i també estan menys presents en les companyies amb més facturació. Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta de companyies que elabora l’APCC cada any. Aquest estudi també confirma que el nombre de companyies professionals ha augmentat i es situaria actualment al voltant de les 125.
Tot i que actualment en les escoles de circ hi ha una presència major de dones, són un 44% dels components de les companyies que han respost l’enquesta. A més, les dades del 2016 demostren que les dones  tenen una menor presència en les 5 cies amb més facturació (26,9%) i molta més en les 5 cies amb menys facturació (64%). Cal afegir que d’aquest 26,9% de dones no totes són artistes de circ, sinó que poden exercir altres tasques com la distribució, la tècnica, etc. Aquí podeu consultar l'informe de resum de les enquestes elaborades des del 2012.


Increment del nombre de companyies de circ professional
Des del 2008 en el marc del Primer pla integral del circ, es va fer una estimació aproximada de l’existència de 90 companyies, però segons les dades extretes per l’Enquesta de Companyies de l’APCC, durant els últims cinc anys l’han respost uns 125 grups diferents d’artistes. Així doncs, és evident doncs que l’estimació que es va fer durant l’elaboració dels Plans integrals del Circ ja ha quedat curta. Tenint en compte que l’enquesta de l’Apcc no és obligatòria i que per tant no és exhaustiva, s’hauria d’ampliar la percepció que tenim de la mida del sector del circ.


Impacte econòmic
Pel que fa a l’impacte econòmic, i utilitzant les dades de l’enquesta, si les extrapoléssim a la xifra de 90 companyies establerta pel Departament de Cultura, es podria estimar que hi ha hagut un  creixement de la facturació de les cies catalanes d’entre 4-5 milions d’euros entre el 2012 i el 2016. Si féssim servir la xifra de 127 companyies que hem comentat, la facturació arribaria als 6 milions d’euros.

Si ho comparem per exemple amb l’aportació al circ del Departament de Cultura en l'àrea d'arts escèniques que és de 178.470 € ens dóna que les ajudes directes a les companyies equivalen a menys d’un 3,5% de la seva facturació el 2016.
 

La divisió entre la facturació total dels enquestats i el nombre de components de les cies. Això ens dóna una mitjana de 8083 € que està per sota del llindar de la pobresa, i que justifica que només menys d'un 20% de les cies es puguin dedicar exclusivament a l'explotació d'espectacles. La resta han de dedicar temps a altres activitats per poder subsistir, la majoria es tracta de formació.

Efectiviat de l'assistència a fires
A l’enquesta s’ha volgut conèixer l’efectivitat de l’assistència a fires. De les 74 cies que han respost sobre la venda dels seus espectacles en les fires entre el 2013 i el 2016, més del 25% no ha venut cap espectacle a la fira i un 56% de les cies han venut 2 o menys espectacles. Només un 8% han  aconseguit vendre més de 10 actuacions. Les fires més efectives en l’àmbit del circ són Trapezi i Fira Tàrrega.

Distribució geogràfica de les representacions
Les 30 companyies que han respost l'enquesta del 2016, han fet un total de 1272 actuacions, repartides geogràficament en una tendència que es manté des de 2011. La majoria tenen lloc a Catalunya (54%), seguit d’un 12% a l’Estat espanyol i un 33% a l’estranger. Els últims anys s’ha incrementat la programació a Andalusia, on el sector del circ s’està desenvolupant, i també ha augmentat al Regne Unit.

Preocupacions dels artistes

Pel que fa a les principals preocupacions de les cies durant aquests cinc anys s'ha anat reduint la sensació de manca d'espais per a entrenar i crear, i s'han imposat les qüestions de precarietat i estatut de l'artista. A part de les problemàtiques mostrades al gràfic s'intueix una creixent inquietud per l'excés de burocratització de les contractacions.